Autor: Martina Rodríguez Soler

Públic

Vist així, tot i que tot és diferent, jo segueixo sent jo. El meu gos segueix sent ell i el paissatge segueix sent el mateix. El camí està en el mateix lloc, les fulles segueixen sent les mateixes, i finalment visc en un poble, per tant, els gossos que ens trobem un cop, ens els tornarem a trobar. Tot és diferent, però alhora, tot és igual. Vivim en un món en constant canvi, però al final, sempre és el mateix.

Públic

Per a mi, aquest espai és diferent cada dia. Mai fa el mateix sol, mai plou de la mateixa manera i tampoc surten els mateixos núvols. Depén de l’època en la que ens trobem, les fulles tampoc són iguals ni els meus sentiments són els mateixos. Cada dia passo per aquest camí amb el meu gos, però ell tampoc té els mateixos ànims cada dia, ni es troba els mateixos gossos per jugar.